Pla de Bolonya

El procés de Bolonya

El procés cap a un espai europeu d'educació superior no té en cap moment com a finalitat implantar un sistema únic a tota Europa. El que pretén
és establir criteris i mecanismes per facilitar l'adopció d'un sistema comparable de titulacions universitàries, objectius comuns i reforçar
tot allò que calgui per fer les universitats europees més atractives i competitives internacionalment.

Així, els grans criteris o valors promoguts per l'espai europeu d'educació superior són:

• Respecte de la diversitat educativa i cultural d'Europa.
• Foment de la competitivitat del sistema europeu d'universitat en l'àmbit internacional.
• Adopció d'un sistema comparable de titulacions universitàries a Europa i, gràcies a això, la mobilitat dels professionals i estudiants.
• Promoció de la qualitat i l'excel·lència com a valors indestriables de l'educació superior europea.

Per poder assolir aquests criteris, la Declaració de Bolonya i altres documents generats aquests anys preveuen les recomanacions o
mesures específiques següents:

1. Adopció d'un sistema comprensible i comparable de titulacions, principalment mitjançant el que s'anomena suplement europeu al títol.
   El suplement europeu s'entén com un document que acompanyarà tot títol europeu d'educació superior i que descriurà la naturalesa, el nivell,
   el context, el contingut i l'estatus dels estudis cursats. L'adopció d'un sistema comparable de titulacions universitàries pretén fomentar
   l'accés al mercat del treball i incrementar la competitivitat, perquè esdevingui una destinació atractiva per a estudiants i universitaris.
2. Adopció d'un sistema basat, principalment, en dos cicles principals (grau i postgrau). L'accés al segon cicle requerirà que els estudis de
   primer cicle s'hagin completat, amb èxit, en un període mínim de tres anys. El diploma obtingut després del primer cicle, també, serà
   considerat en el mercat laboral europeu com a nivell adequat de qualificació. El segon cicle conduirà al grau de mestria i/o doctorat, com
   en molts països europeus.
3. Establiment d'un sistema de crèdits compatible, similar al Sistema europeu de transferència de crèdits (European Credit Transfer
   System, ECTS) o unitat de valoració de l'activitat acadèmica que integra ensenyaments teòrics i pràctics, altres activitats acadèmiques
   dirigides i el treball personal de l'estudiant. El sistema de crèdits compatible ha de promoure la mobilitat en permetre que es puguin transferir
   o acumular. Els crèdits també han de poder obtenir-se a través de l'experiència professional i l'aprenentatge al llarg de la vida.
4. Promoció de la cooperació europea per garantir la qualitat de l'educació superior, amb criteris i metodologies comparables.
5. Promoció de la mobilitat d'estudiants, professorat i personal d'administració i serveis de les universitats, i d'altres institucions d'ensenyament
   superior.
6. Promoció de les dimensions europees necessàries en educació superior, particularment dirigides al desenvolupament curricular,
   cooperació entre institucions, esquemes de mobilitat i plans d'estudi, integració de la formació i investigació.